Antoni Prats

Antoni Prats i Gràcia (Sueca, 1946), viu a la Marina Alta des que el 1971 començà a exercir de professor d’ensenyament secundari, primer a Pego i, des de 1975, a Dénia, on continua residint. Durant els anys setanta i vuitanta col·labora en els cursos de Llengua i Literatura Valencianes organitzats per l’Institut de Ciències de l’Educació i en les Escoles d’Estiu. Ha participat activament en la vida cultural; en l’actualitat, a través de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, entitat editora de L’Aiguadolç. Revista de Literatura, que ell va cofundar (1985) i ha coordinat fins al moment.
Poeta, sobretot, ha publicat també assajos, ressenyes i articles de crítica literària en actes de congressos, miscel·lànies i revistes (Canelobre, Caràcters, L’Espill i Reduccions, entre altres). Com a crític cal destacar el seu llibre Salvador Espriu o la fidelitat als orígens (2013). I hom pot trobar una mostra de les seues columnes periodístiques en el titulat El nom i la cosa (2018).
Ara, amb el títol general de Vora l’Esfinx, ha aplegat la seua trajectòria de poeta, que va des d’Epigrammata (1981) a Elegies del Montgó (2021), tretze reculls, la major part dels quals ha merescut algun guardó, entre altres, els premis Festa d’Elx, Camp de Morvedre, Alfons el Magnànim i Ibn Jafadja.