Farem un pensament. Metaforismes i saials

SINOPSI

Aquest volum reuneix aforismes —que l’autor ha rebatejat com a metaforismes per subratllar-ne la vinculació directa amb un dels mecanismes bàsics de creació de sentit de l’art poètica— i una sèrie de columnes periodístiques d’escriptura fragmentària que anomena saials pel que tenen de draps de neteja d’una realitat social sovint espúria i bruta, escàpola i complexa, punyent i contradictòria, i d’aclariment, com tota escriptura que vol posar una mica de llum enraonada en les coses.

Farem un pensament, doncs, és un títol que podem entendre en la seua literalitat, per tal com el llibre encaixa peces diverses de pensament, sovint captat en la seua transitorietat poètica, i també en els sentits que l’ús popular ha donat a l’expressió. Reivindicar el fragment i la brevetat en temps de missatgeria fàcil, de confusions i immediateses aptes per al consum ràpid que es fa a ulls clucs, és també una manera de contribuir, des del marge humil de la literatura, a la reflexió i el debat serens, a l’enfortiment de la crítica i la cimentació de les raons per a la dissidència. Acostar-se a la realitat des de nous angles i perspectives tot mirant d’esquivar els paranys dels prejudicis, les aparences i els llocs comuns que fabriquen els vigilants de l’ordre, és la pretensió última d’aquests textos fragmentaris, escrits entre la ironia i la tendresa, l’estupor i l’admiració, dictats per les emocions i l’estima indeleble per la vida.

AUTOR

Manel Rodríguez-Castelló va nàixer a Alcoi en 1958. Va estudiar Filologia a València, ciutat on viu des de 1975. En 1979 va publicar el seu primer llibre de poesia, La ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés, 1978). Entre 1983 i 2018 va fer de professor de català a secundària. És autor d’una desena de poemaris editats, entre els quals L’acròbata dels ponts (1989), Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005) o Estranyament (2013) i ha rebut premis ben destacats, com ara el de la Crítica del País Valencià (1983), el Ciutat de València (1986), el Maria-Mercè Marçal (2005) o l’Ausiàs March (2013). Ha publicat més de 1.400 columnes d’opinió sota el títol comú de La pedra i el marge, algunes de les quals recopilades després en forma de llibre. També ha sovintejat el territori de la crítica i l’assaig literaris amb treballs apareguts en revistes i publicacions diverses, la narrativa breu, el teatre i l’edició filològica (35 poemes d’amor, d’Ausiàs March, i 100 anys, cent poemes, de Joan Valls i Jordà, entre d’altres). Ha dedicat gran part del seu temps a l’activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (Lletres de Canvi, 1980-1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics o la constitució i manteniment del Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi, que es convoca des de 1983 en memòria del seu pare, que fou metge i escriptor.

Alguns dels seus poemes han aparegut en antologies com ara Migjorn (1977), d’Emili Rodríguez Bernabeu, La vella pell de l’alba (1985), d’Antònia Cabanilles, La poesia catalana i el silenci (2015), de Josep M. Sala-Valldaura, o Mig segle de poesia catalana (1968/2018) (2018), de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura.