La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa

SINOPSI

La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa és un recull de setanta articles publicats al diari Levante-emv que conformen un lúcid diagnòstic del temps que vivim des de l’òptica del periodisme i de l’anàlisi sociològica de l’actualitat. Amb una mirada perspicaç i rigorosa, l’autor cerca entre les ombres de la superfície més immediata una mica de llum que aporte claredat a una època en què hem perdut les certeses i les seguretats, i on la precarietat sembla haver-se instal·lat en les societats contemporànies, enmig d’una globalització massa sovint unidireccional i discriminatòria. El coronavirus ens ha fet xafar definitivament de peus a terra, ha posat en qüestió l’estabilitat de les societats occidentals en termes sanitaris i econòmics, ha fet més vulnerables les nostres vides i ha accentuat la bretxa amb els països en vies de desenvolupament o directament subdesenvolupats. Però el món ja s’havia enfrontat anteriorment a altres problemes de gran abast: el terrorisme gihadista, la crisi dels refugiats i les grans migracions, el canvi climàtic, l’embranzida del racisme i de la xenofòbia, la intolerància exercida per partits populistes d’extrema dreta, la corrupció política, la inoperància d’institucions internacionals com la Unió Europea, l’ONU, etc. A més a més, cal tenir en compte també el perill real que constitueixen ara com ara la manipulació a través de les noves tecnologies i de les dades personals en favor de causes o interessos comercials, més o menys vetlats sinistres; la indiferència narcisista de la societat de la informació postmoderna i les estratègies oportunistes i irrellevants d’alguns polítics. Comptat i debatut, la gran preocupació de l’autor pels problemes que assetgen les societats contemporànies és de caire crític i esperit humanista. Les seues cròniques són punyents, de denúncia assossegada i raonable de la realitat, i ens alerten del perill de caure, una vegada més, en el pou de la intolerància, l’exclusió i la violència.

AUTOR

Antoni Gómez és escriptor i periodista. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Polítiques del Benestar Social de la Universitat de València. Ha sigut redactor en diferents mitjans d’informació valencians de premsa, ràdio i televisió, entre ells el periòdic Información d’Alacant, Levante de València i el programa Europa al Dia de RTVV. També ha treballat com a professor associat de Comunicació Audiovisual a la Universitat Jaume I i com a professor extern del Màster de Benestar Social de la Universitat de València. Ha publicat llibres de poesia, narrativa, periodisme i crítica literària. Ha rebut el premi Senyoriu d’Ausiàs March de poesia pel llibre Laura (1992), el Marià Manent amb Sarajevo (1996) i el Ciutat d’Elx amb Èpica per a infants (2000). Col·labora habitualment en les pàgines d’opinió del periòdic Levante.