Cada puntada, un mot

SINOPSI

Escriure, com llegir, és ben sovint un acte íntim i solitari. Però no sempre. Perquè, ¿què passa quan hi intervé l’alteritat? ¿Què succeeix quan dues veus conflueixen en un mateix doll líric i acaben fonent-se en un fil de veu gairebé únic i indestriable? Cada puntada, un mot és el resultat de la fusió de dues veus que han provat de convertir-se en una de sola. Com s’esdevenia amb la tençó de tradició trobadoresca, les autores —dues trobairitz ben modernes— d’aquest text genèricament escàpol i inclassificable, hi estableixen un diàleg poètic en què la distinció de l’una i de l’altra veu és supèrflua o prescindible, perquè el que realment importa és el flux oníric i imaginari, l’exercici calidoscòpic en què la bellesa literària n’és el guany més reeixit i destacable.
Cada puntada, un mot articula un recorregut interminable de paraules, un camí d’anada i de tornada permanent, cíclic i indissoluble. Dues veus, doncs, complementàries i confluents que descabdellen un corrent infinit de paraules etèries i improvisades —amb les poetes andalusines, els landais de les dones paixtu de l’Afganistan, les chansons de toile franceses i les justes poètiques entre dones del Japó com a referències històriques i fonts d’inspiració. Tot plegat configura un tapís teixit sobre l’espai immaterial i alhora tangible, essencial, de la llibertat de la poesia. Un brodat de mots on l’alliberament i la catarsi que proporcionen una sororitat compartida i la complicitat d’una rebel·lia feminista sense complexos assoleixen l’excelsitud d’un exercici poètic únic, intransferible i impactant.

AUTORES

Vicenta Llorca Climent (Oliva, Safor, 1950) és llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de València. Ha estat professora de secundària de Castellà, Llengua i Literatura als instituts Gabriel Ciscar d’Oliva i Tirant lo Blanc de Gandia. És autora de la novel·la infantil La delicada de Gandia. Ha col·laborat en un munt de publicacions en diverses editorials valencianes, entre les quals cal destacar La cuina de La Safor i Coques valencianes, de Chelo Peiró, Teixidores de futur, Gandia capital literària. Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna, Un 10 per la igualtat, Vives i empoderades, també amb Rosa Roig, Gaudim. Poesia per la inclusió, 20 anys del premi de poesia Joan Climent, entre altres. Va ser consellera i va formar part del consell executiu del CEIC Alfons el Vell de Gandia entre els anys 2016 i 2020. Entre les diverses distincions de què ha estat objecte cal destacar l’homenatge que li va retre l’any 2021 el Consell d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de Gandia amb motiu del 8 de març per la seua trajectòria feminista. 

Rosa Roig Celda (Sueca, Ribera Baixa, 1962) és autora de textos de creació literària: contes fantàstics (Animals de séquia), cartes, relats breus, prosa poètica (La dona que es rigué de Talleyrand) i dels poemaris Joc de dos i Viatge a Avinyó. S’ha dedicat també a la divulgació de figures històriques: Isabel vol ser escriptora, biografia il·lustrada d’Isabel de Villena, l’escriptora més important del segle xv a la península ibèrica. I és autora dels volums I i II de Contem històries de dones d’ací, que aborda figures rellevants de l’economia, els negocis, la ciència, la política i la cultura. Ha escrit articles de divulgació sobre Maria Ibars, Carmelina Sánchez-Cutillas, Pilar Monzó, Maria Antònia Salvà, Maria de Montpeller, Maria de Castella i Isabel de Villena. A més a més, ha fet de coordinadora de Formació del projecte Women’s Legacy i va comissariar, juntament amb Manola Roig Celda, l’exposició Nosaltres, les escriptores. Valencianes en el temps, patrocinada per la Fundació FULL, i el projecte expositiu divulgatiu Les nostres escriptores, impulsat per Presidència de la Generalitat Valenciana.