Dones d’Abril

SINOPSI

Escrit l’any 1977, amb el record encara roent de la Revolució dels Clavells, esdevinguda el 25 d’abril de 1974 a Portugal, Dones d’Abril testimonia la repressió i la discriminació a què van ser sotmeses especialment les dones abans i després de la dictadura. Testimonis reals, amb noms i cognoms, com els de Catarina Eufémia i Mariana Janeiro, i de tantes «dones anònimes» que van patir diverses formes de sotmetiment masclista, violència de gènere i fins i tot tortures. Hi trobem, doncs, la vida quotidiana de les dones, el seu dia a dia, amb una jornada laboral doble, a la feina i a casa. És el món de les llargues hores de treball i dels salaris baixos, dels prejudicis i dels estereotips. La vida de les obreres, de les pageses, de les mestresses de casa, de les treballadores domèstiques i de les criades, dels acomiadaments improcedents pel fet de quedar-se embarassades. El món de les dones assassinades en un context de violència masclista. Les dones que demanen almoina amb els fills. Però també la lluita contra una societat encara patriarcal, la revolució feminista i igualitària. L’inici del canvi mitjançant la intervenció col·lectiva i individual. Un cant, en definitiva, a la igualtat i en favor de l’empoderament de la dona que proveeix el llibre d’una gran actualitat.

AUTORA

Maria Teresa Horta (Lisboa, 1937-2025) és escriptora i periodista. Es va estrenar a la poesia el 1960 i l’any 2009 va obtenir el Prémio Máxima Vida Literária per la publicació del conjunt de la seva obra poètica a Poesia Reunida (Dom Quixote, 2009). Posteriorment, va publicar més versos a As Palavras do Corpo – Antologia de Poesia Erótica (2012), Poemas para Leonor (2012), A Dama e o Unicórnio (2013), Anunciações (2016), amb el qual va guanyar l’any següent el Prémio Autores SPA en la categoria de millor llibre de poesia, Poesis (2017), Estranhezas (2018) i l’antologia Eu Sou a Minha Poesia (2019). Així mateix, és autora de diverses novel·les, com Ambas as Mãos Sobre o Corpo (1970), Ema (1984, Prémio Ficção Revista Mulheres), Paixão Segundo Constança H (1994) i As Luzes de Leonor. A Marquesa de Alorna, Uma Sedutora de Anjos, Poetas e Heróis (2011, premis D. Dinis i Máxima de Literatura), i el recull de contes Meninas (2018).
Arran de la publicació del llibre Novas cartas portuguesas (1972), escrit conjuntament amb Maria Isabel Barreno i Maria Velho de la Costa, va ser processada i jutjada pel règim dictatorial d’António de Oliveira Salazar. Aquells fets les van donar a conèixer al món com les Tres Maries. Ha format part del Moviment Feminista de Portugal i ha estat capdavantera en la lluita per la igualtat i els drets laborals i les llibertats de les dones. Cap de redacció de la revista Mulheres, s’ha dedicat al periodisme, al cinema i a l’escriptura. Ha estat reconeguda amb premis literaris de prestigi de caràcter nacional i internacional. El Ministeri de Cultura portuguès li va atorgar la Medalla al Mèrit Cultural el 2020. Al desembre de 2024, la BBC la va incloure en la llista de les 100 dones més influents de l’any a nivell mundial.