D’una sang o la identitat oculta

SINOPSI

Pauline E. Hopkins imagina en aquesta novel·la l’existència d’una antiga i poderosa civilització africana negra, anterior a la colonització i l’imperialisme occidentals, on els personatges principals inicien un viatge d’exploració i recerca de l’antiga i mítica ciutat etíop de Meroe, amagada als ulls dels blancs. Les seues aventures afrotòpiques, barrejades amb l’esperitisme i la lluita racial, canviaran el relat oficial de la història nord-americana i també occidental, per tal de fer palesa la destrucció dels africans per causa dels traumes i les brutalitats perpetrats per l’esclavitud i el colonialisme.

D’una sang o la identitat oculta està considerada la novel·la precursora del gènere anomenat afrofuturisme, és a dir, la narrativa fantàstica que inclou temes rellevants relatius a la diàspora africana a través de la tecnocultura i la ficció especulativa, des de diversos fronts artístics. Un gènere que comparteix la preocupació pel futur de les persones negres, i que relata les seues vivències degudes a la forçosa dispersió dels pobles africans per diversos llocs del món; en especial, pels territoris atlàntics. L’afrofuturisme inclou obres d’autors contemporanis com ara Tananarive Due, Samuel Delany, Steven Barnes, Nalo Hopkinson, Nnedi Okorafor i N.K. Jemisin, entre altres, i també films com ara Black Panther (2018).

AUTORA

Pauline Elizabeth Hopkins (Portland, Maine, 1859–Cambridge, Massachusetts, 1930) fou una novel·lista, periodista, dramaturga, historiadora i editora afroamericana. Va ser capdavantera pel que fa al conreu de la novel·la romàntica i precursora de l’afrofuturisme, un corrent literari basat en la narrativa fantàstica en què es denuncia l’explotació colonial occidental, el racisme i el menyspreu per la cultura ancestral africana.
Entre els anys 1900 i 1905, Hopkins va publicar quatre novel·les, set narracions, un breu compendi històric, dues dotzenes d’assajos biogràfics i una gran varietat d’articles periodístics, editorials i columnes d’opinió. Editora de la revista Colored American Magazine, va treballar com a escenògrafa els últims anys de la seua vida. Tot i que va ser l’escriptora negra més productiva del seu temps, va caure en l’oblit fins que va ser redescoberta i rescatada per diverses editorials nord-americanes.