El temps que vius

SINOPSI

Aquest llibre aplega un recull d’assaigs punyents i ben fonamentats sobre temes d’extrema actualitat, com ara una consideració crítica i aprofundida sobre l’agressió de Rússia a Ucraïna i el seu significat de fons. A partir de la premissa segons la qual la contemporaneïtat ve definida, en bona mesura, per la Il·lustració, l’autor analitza quins són alguns dels reptes a què ens enfrontem en ple segle xxi: les paradoxes de l’era digital, l’exacerbació de la globalització —per bé que en stand by arran de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna—, la crisi ecològica, la xenofòbia, els moviments migratoris massius, la gran confusió identitària, la pugna entre el decreixement econòmic i la necessitat d’expansió del capitalisme, l’embranzida de les reivindicacions de les minories de tot tipus, la realitat de les potències emergents, la vigència de les velles utopies… Tot plegat en el context d’un entorn confús en què les seguretats són més aviat un miratge.
En un àmbit més pròxim, el llibre analitza l’impàs que es viu a Catalunya i la incidència que té sobre el conjunt de l’Estat espanyol. L’autor para també atenció en el llegat d’alguns dels intel·lectuals de més anomenada i influència, com ara Joan Fuster o Josep Renau, i sobre les relacions, contradictòries però sempre permanents i necessàries, entre Catalunya i el País Valencià.

AUTOR

Gustau Muñoz (València, 1951) és assagista, traductor i editor. Actualment és codirector de la revista L’Espill. Ha desenvolupat la seua tasca professional, en la darrera etapa, a Publicacions de la Universitat de València. És autor dels llibres Intervencions, entre cultura i política (1999), A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (2002), Herència d’una època (2006), Corrents de fons (2019), La vida dels llibres (2019), El vertigen dels dies. Notes per a un dietari (2019), Elogi del pensament crític (2020) i Espill d’un temps (2021), entre d’altres. Col·labora habitualment en mitjans com ara L’Avenç i eldiario.es. És director de la col·lecció «Pensament i Societat» de la Institució Alfons el Magnànim, així com de la col·lecció «Biblioteca de Pensament Crític», de l’Editorial Afers.
Darrerament, ha estat guardonat amb el Premi Vicent Ventura de la Universitat de València a la trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb la cultura i la llengua del País Valencià, l’any 2020; el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la modalitat d’assaig per l’obra Corrents de fons (Lletra Impresa Edicions), el 2020, i el Premi Memorial Francesc Macià de la Fundació Josep Irla, que distingeix persones i entitats que han destacat per la seua acció en favor de la llengua, la cultura o la nació catalanes, l’any 2021.