Estimats poetes

18,50

Estimats poetes aplega la majoria dels treballs en el camp de la crítica i l’assaig literari de Manel Rodríguez-Castelló, un autor que ha guanyat premis tan importants com el de la Crítica del País Valencià (1983), el Ciutat de València (1986), el Maria-Mercè Marçal (2005) o l’Ausiàs March (2013). Textos que parlen d’Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés, Isabel-Clara Simó, Joan Brossa, Enric Valor o Joan Valls, entre d’altres.

Categories: , ,

Descripció

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Estimats poetes
Autor: Manel Rodríguez-Castelló
Pròleg: Josep M. Sala-Valldaura
Col·lecció: Rara avis, 15
Llengua: català
1a edició: febrer 2025
Pàgines:  322 pàgines
Format: 14,5 x 21 cm
Enquadernació: rústica amb solapes
PVP: 18,50 €
ISBN: 978-84-129088-3-1

Opinió lectors
5/5

SINOPSI

Estimats poetes presenta un conjunt heterogeni d’escrits de tema literari en quatre apartats. En el primer, Constants vitals, hi són reunits els estudis que l’autor va realitzar sobre les obres dels seus paisans Joan Valls i Jordà i Ovidi Montllor i dos articles que tenen com a rerefons la poesia de Vicent Andrés Estellés. Raons de poesia, la segona part, conté sis escrits de caràcter més general sobre el tema a què al·ludeix el títol. Tant el nom com el contingut de la tercera part s’inspiren en la coneguda cançó de Georges Brassens, Els companys de bord, i en aquest vaixell naveguen els articles i pròlegs de llibres escrits per a amics i companys de més o menys la pròpia generació, conformada a partir de determinades coincidències d’espai, temps, preferències i sensibilitats de vegades perfectament alienes a l’edat. Per últim Cròniques, testimonis, notes i versions són literalment això: textos d’extensió variable però majoritàriament breus, més desenfadats, resolts de vegades en forma de columna i no exempts de l’humor bonhomiós o punyent que sol caracteritzar-la.
Estimats poetes és també una manera, pel costat de l’autor, de veure’s reflectit en les aigües canviants de la vida, de resistir-se tant com pot a la llei de l’oblit. Però només el lector podrà completar el sentit del llibre en el diàleg fecund que és tota lectura, si la proposta que se li presenta té la virtut de captar el seu interès, si el pot acompanyar en una passejada amable, si li provoca alguna mena de plaer o entreteniment. Fins i tot si li és útil com a font documental d’autors i obres, si arriba a transmetre-li la passió per la paraula i la poesia que van inspirar l’autor, si li semblen estimulants les reflexions i experiències que hi trobarà escrites.

AUTOR

Manel Rodríguez-Castelló (Alcoi, 1958). Va estudiar filologia a València, ciutat on resideix des de 1975. En 1979 va aparèixer el seu primer llibre de poesia, la ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés 1978). Entre 1983 i 2018 va treballar com a professor de català a Secundària. Ha publicat onze poemaris, els darrers dels quals són Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005), Estranyament (2013) i Passatge (2022). Premis com el de la Crítica del País Valencià (1983), el Ciutat de València (1986), el Maria-Mercè Marçal (2005) o l’Ausiàs March (2013) han reconegut alguns dels seus treballs.
Ha publicat més de 1.500 columnes d’opinió en diversos mitjans sota el títol comú La pedra i el marge, algunes de les quals han estat col·leccionades en llibres. Col·labora en el Diari La Veu del País Valencià amb articles d’opinió i en la revista Saó, on escriu crítiques sobre poesia.
Farem un pensament (metaforismes i saials), també publicat per Lletra Impresa, és un llibre d’aforismes i del que ell anomena saials o columnes d’escriptura fragmentària. Ha dedicat gran part del seu temps a l’activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (Lletres de Canvi, 1980-1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics o l’organització del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi que es convoca des de 1983 en memòria del seu pare, que fou metge i escriptor.
Ha traduït de l’èuscar Muga (2021) amb poemes de Felipe Juaristi, Juan Ramón Makuso, Pello Otxoteko i Aritz Gorrotxategi, i l’antologia de poemes de Tere Irastotrtza Glosak / Glossar el món (2024). Alguns dels seus poemes van aparèixer en antologies com Migjorn (1977), La vella pell de l’alba (1985), La poesia catalana i el silenci (2015) o Mig segle de poesia catalana (1968/1918) (2018).
La majoria dels seus treballs en el camp de la crítica i l’assaig literari són aplegats en el present volum d’Estimats poetes.