Exilis. A recer de l’absència

SINOPSI COMPLETA

Els protagonistes d’aquest llibre testimonial van sobreviure, físicament i emocional, al fatal destí com a perdedors de la Guerra Civil espanyola, víctimes del franquisme. Patiment, perplexitat, misèria viscuts des de l’exili interior —la presó, el silenci, la repressió— i l’exili exterior: l’expatriació forçada per la bel·ligerància, l’hostilitat i la revenja amb què es va acarnissar el règim feixista implantat després de la guerra.
Una novel·la coral on es mostren els fragments d’una memòria personal i col·lectiva esquinçada i incompleta, els vestigis limitats i deformats derivats d’uns fets colpidors i silenciats durant anys. Testimonis que l’autor ha contrastat amb els coneixements aportats per la investigació històrica. Entre memòria, narració, pensament i història es debat aquest llibre que s’emmarca en els canvis decisius de primeries del segle XX arreu d’Europa. Uns canvis que generaren grans expectatives però també molts dubtes i incerteses, brou de cultiu per a l’ascens de la demagògia política i els autoritarismes més cruels i sanguinaris.
Aquest llibre és un document valuosíssim que contribuirà a rescabalar els anys de silenci i de por imposats als perdedors de la guerra per una dictadura militar despietada, amb el suport de l’Església i l’oligarquia espanyoles. Desposseïts de la seua dignitat com a persones, els perdedors hagueren d’afrontar els traumes generats per la violència de la guerra, les pròpies contradiccions personals, el terror de la dictadura i, sobretot, hagueren de sobreviure. Personatges a la recerca d’un recer on conhortar-se del buit, de l’absència de les persones, del país i dels somnis sobre els quals havien bastit les seues esperances.
Tot plegat és una denúncia contra aquells que pretenen reescriure, o fins i tot inventar-se, la historia. És un testimoni, també, de la feblesa ètica dels fills i els nets dels perdedors de la guerra, qui, emparats en l’anonimat, obviaren la seua responsabilitat en la restitució de la dignitat de les víctimes. Aquests oblits, personals i col·lectius, expliquen en bona part els dèficits democràtics que arrosseguem i patim encara.

AUTOR

Nèstor Novell (Gandia, 1953) és llicenciat en Ciències Econòmiques i catedràtic d’ensenyament secundari. Ha treballat de professor de Comerç Internacional. Va ser el primer director del Centre d’Estudis Comarcals Alfons el Vell, des del qual va impulsar les relacions de la comarca de la Safor amb tot l’àmbit de la cultura catalana i va editar una gran quantitat de treballs i estudis de caràcter comarcal i universal. Com a professor va dirigir i coordinar diversos projectes educatius europeus relacionats amb les noves metodologies de formació. Ha estat professor de diversos cursos de la Universitat d’Estiu de Gandia i de la Universitat Catalana d’Estiu. Va treballar a l’Ajuntament de Gandia en els departaments d’Urbanisme i de Promoció Econòmica i Innovació.
Ha publicat i coordinat diversos projectes editorials col·lectius: El llibre de la Safor (1983); Business Contacts in International Trade, IFAPLAN (1995); Manuals de pràctiques en empresa de comerç internacional, Comissió Europea (2001); Pla de promoció de socioeconòmica d’ordenació territorial de les Comarques Centrals Valencianes, Projecte Terra Concercost (2002); La Safor en xifres (2003); Registre meteorològic per a l’estudi de la climatologia de Gandia i el seu districte (1915-1944), de Gaietà Garcia Castelló (2006).
En els darrers anys ha publicat els llibres País! País? País (2017) i Sumar per a governar-nos el territori (2019); amb Josep Sorribes, Nou viatge pel País Valencià (2 vol.) (2017); Notícia del País Valencià (2021) i El País Valencià: una societat perplexa i incòmoda (2022).
El 1992 se li atorgà el Premi Jaume I d’actuació cívica catalana a persones per la seua contribució a l’Any del Tirant i la seua dedicació a la cultura dels Països Catalans.