Indòmit

SINOPSI

Indòmit és la història d’un home excèntric, brutal, capriciós i rebel, víctima de les contradiccions del trànsit de l’Edat Mitjana al Renaixement, que l’obliguen a ser un senyor medieval amb mentalitat renaixentista. És també la història d’una passió amorosa que duu els protagonistes, don Rodrigo de Mendoza i Dona Maria de Fonseca, a enfrontar-se a les convencions socials i als interessos dinàstics i econòmics de l’època, la qual cosa provoca un conflicte greu que fins i tot obliga a intervenir-hi la reina Isabel la Catòlica i el mateix papa de Roma.
Don Rodrigo de Mendoza, marquès del Cenete, senyor d’Alberic i d’Aiora, i dona Maria de Fonseca, descendent d’una de les millors famílies de la noblesa castellana, coneixeran diversos escenaris al llarg de la seua història, fruit del caràcter atrabiliari del marquès: Castella, Granada, La Calahorra —on, al castell, farà construir, amb marbre de Carrara, el primer pati renaixentista de la península ibèrica— i, finalment, la València de les Germanies.
La personalitat inquieta i lluitadora de don Rodrigo el va portar a més a fer tres viatges a Itàlia, on va conèixer artistes de la talla de Mantegna i Leonardo da Vinci, arquitectes com ara Biagio Rossetti, i també la fascinant Lucrècia Borja, amb qui va intercanviar no poques confidències a Roma i a Ferrara.
Dona Maria de Fonseca és també un personatge ferm i interessantíssim, una dona culta i amant de les arts, que, en aquesta novel·la, ens introdueix en les tertúlies literàries i la vida quotidiana de les dames més principals de l’aristocràcia valenciana del segle XVI.
Però el relat no s’oblida de les classes populars: moriscos, criats, gent d’oficis, artistes i menestrals, prostitutes i dones de tota classe i condició formen un retrat ampli i exacte de la societat de l’època.
Indòmit és una novel·la en què les baixes i les altes passions —l’ambició, la pugna pel poder, la traïció, l’orgull, l’enveja, l’amor, la fidelitat als ideals…— i la tragèdia s’ensenyoreixen dels personatges, amb un poder d’atracció insòlit, un llenguatge impecable i una creixent capacitat de seducció sobre el lector.

AUTOR

Tomàs Llopis (Beniarbeig, 1954) ha exercit de professor de llengua i literatura catalanes, ofici que ha compaginat amb l’escriptura i la recitació poètica i el teatre. Ha publicat, entre altres, llibres per a l’ensenyament de la literatura: amb Antoni Espí, Curs de narrativa (1988) i Curs de poesia (1989); diversos llibres de text, i en solitari dos llibres de poemes: Palau de cendra (2000) —Premi “25 d’Abril Vila de Benissa”— i Sospirs de Babel (2006); la rondalla El rei cec (2005), el relat Lluc (2006/2014), les novel·les Les volves d’aquella neu (2008/2018) i Hi ha morts que pesen cent anys —Premi Andròmina 2012. Contra les aules (2015), el seu darrer llibre, és un repàs en primera persona de la seua experiència docent i discent des de l’escola franquista a què va assistir l’autor fins a la seua jubilació l’any 2014.

www.escriptors.cat/autors/llopist