Metralla

SINOPSI

La primavera de 1938, els nacionals són a les envistes de Castelló. La família Llonch decideix tornar-se’n a la seua ciutat d’origen, Alcoi. Han de deixar, però, el magatzem de deixalles –draps vells, llana, ferralla, vidre, cartró, paper, morralla, misèria– amb què s’han guanyat la vida els darrers anys, impel·lits per un poderós instint de supervivència.
Als darrers territoris controlats per les forces de la República, a la rereguarda de la guerra, la mort és a tocar: una barreja de sang, vi ranci i podridura, com la flaire de l’aigua pudent dels barrancs per on s’escolen els trets –la metralla– dels combatents.
És en aquest escenari, que travessa de dalt a baix les comarques compreses entre Alacant i les terres de l’Ebre, que s’entrecreuen les vides dels protagonistes: Daniel Llonch, el jove milicià que lluita al front d’Aragó; els seus germans Jaume, Grillo, i Tomàs; Miracle Serra, la mare dels germans Llonch; Rosalia Albiach, una infermera que treballa de voluntària a l’Hospital Sueco-Noruec; Ernest Mallol, exmembre de la Columna de Ferro ferit a Còrdova; el comissari de guerra Enric Fenollar… i tanta gent anònima de què es va nodrir una guerra falsament fratricida que va sacsejar completament les terres d’Ibèria.
Metralla és molt més que una novel·la. És també el testimoniatge –en carn viva, palpable, terrible– dels qui van patir els efectes de la barbàrie de la guerra. I alhora un valuós document històric en què la realitat, per bé que tamisada per l’art de l’escriptura, s’hi mostra amb tota la cruesa per rescabalar-nos, en la mesura que la literatura ho pot fer, dels bocins d’una metralla que perdura encara en la memòria col·lectiva sovint amagada entre els plecs de la por i l’oblit. 

AUTOR

Jordi Botella (Alcoi, 1958) ha desenvolupat una dilatada trajectòria com a escriptor, professor i gestor cultural. Va dirigir el Centre Cultural d’Alcoi (1986-2000) i la Mostra de Teatre d’Alcoi (1990-2000). També va ser director de l’IES Pare Vitòria d’questa ciutat (2005-2008) i de les col·leccions de narrativa «Autors d’Ara» i «Joc de Daus» de l’editorial Marfil, així com la revista Eines entre 2007 i 2017.
Com a poeta, és autor dels reculls Archipiélago (1978), amb Joan Antoni Climent Fullana, Bolero (1983), Cobles Vallesanes (1984), Disciplina (1990), Oxymoron (2001) i La nit transfigurada (2004). En narrativa, ha publicat La vida sexual de Fernando Pessoa (1995), obra del col·lectiu d’escriptors alcoians Salomó Dori, que es va traduir al portuguès, i Llibre d’escolaritat (2004), també obra col·lectiva. Individualment, és autor de La Sagrada Família (1997), Carta als Reis (1998), Estació Terminal (2000), La caixa negra (2002), Exit (2003) i Tres viatges (2005). El temps d’un poble (1987) i El sainet fester (1995) són llibres de divulgació sobre literatura. Ha estrenat dos poemes dramàtics: Homenatge a T. (2013) i Segària (2019). Ha col·laborat amb nombrosos articles publicats en premsa i ha exercit la crítica literària.