Manel Rodríguez-Castelló

Manel Rodríguez-Castelló (Alcoi, 1958). Va estudiar filologia a València, ciutat on resideix des de 1975. En 1979 va aparèixer el seu primer llibre de poesia, la ciutat del tràngol (Premi Vicent Andrés Estellés 1978). Entre 1983 i 2018 va treballar com a professor de català a Secundària. Ha publicat onze poemaris, els darrers dels quals són Humus (2003), Lletra per a un àlbum (2005), Estranyament (2013) i Passatge (2022). Premis com el de la Crítica del País Valencià (1983), el Ciutat de València (1986), el Maria-Mercè Marçal (2005) o l’Ausiàs March (2013) han reconegut alguns dels seus treballs.
Ha publicat més de 1.500 columnes d’opinió en diversos mitjans sota el títol comú La pedra i el marge, algunes de les quals han estat col·leccionades en llibres. Col·labora en el Diari La Veu del País Valencià amb articles d’opinió i en la revista Saó, on escriu crítiques sobre poesia.
Farem un pensament (metaforismes i saials), també publicat per Lletra Impresa, és un llibre d’aforismes i del que ell anomena saials o columnes d’escriptura fragmentària. Ha dedicat gran part del seu temps a l’activisme cultural i poètic amb la creació de revistes (Lletres de Canvi, 1980-1983), la participació en tertúlies i fòrums, els muntatges i recitals poètics o l’organització del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi que es convoca des de 1983 en memòria del seu pare, que fou metge i escriptor.
Ha traduït de l’èuscar Muga (2021) amb poemes de Felipe Juaristi, Juan Ramón Makuso, Pello Otxoteko i Aritz Gorrotxategi, i l’antologia de poemes de Tere Irastotrtza Glosak / Glossar el món (2024). Alguns dels seus poemes van aparèixer en antologies com Migjorn (1977), La vella pell de l’alba (1985), La poesia catalana i el silenci (2015) o Mig segle de poesia catalana (1968/1918) (2018).
La majoria dels seus treballs en el camp de la crítica i l’assaig literari són aplegats en el volum Estimats poetes.