Maria Teresa Horta

Maria Teresa Horta (Lisboa, 1937-2025) és escriptora i periodista. Es va estrenar a la poesia el 1960 i l’any 2009 va obtenir el Prémio Máxima Vida Literária per la publicació del conjunt de la seva obra poètica a Poesia Reunida (Dom Quixote, 2009). Posteriorment, va publicar més versos a As Palavras do Corpo – Antologia de Poesia Erótica (2012), Poemas para Leonor (2012), A Dama e o Unicórnio (2013), Anunciações (2016), amb el qual va guanyar l’any següent el Prémio Autores SPA en la categoria de millor llibre de poesia, Poesis (2017), Estranhezas (2018) i l’antologia Eu Sou a Minha Poesia (2019). Així mateix, és autora de diverses novel·les, com Ambas as Mãos Sobre o Corpo (1970), Ema (1984, Prémio Ficção Revista Mulheres), Paixão Segundo Constança H (1994) i As Luzes de Leonor. A Marquesa de Alorna, Uma Sedutora de Anjos, Poetas e Heróis (2011, premis D. Dinis i Máxima de Literatura), i el recull de contes Meninas (2018).
Arran de la publicació del llibre Novas cartas portuguesas (1972), escrit conjuntament amb Maria Isabel Barreno i Maria Velho de la Costa, va ser processada i jutjada pel règim dictatorial d’António de Oliveira Salazar. Aquells fets les van donar a conèixer al món com les Tres Maries. Ha format part del Moviment Feminista de Portugal i ha estat capdavantera en la lluita per la igualtat i els drets laborals i les llibertats de les dones. Cap de redacció de la revista Mulheres, s’ha dedicat al periodisme, al cinema i a l’escriptura. Ha estat reconeguda amb premis literaris de prestigi de caràcter nacional i internacional. El Ministeri de Cultura portuguès li va atorgar la Medalla al Mèrit Cultural el 2020. Al desembre de 2024, la BBC la va incloure en la llista de les 100 dones més influents de l’any a nivell mundial.