Rafa Gomar

Rafa Gomar va néixer a Gandia (la Safor). Va estudiar Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i és llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) per la Universitat de València.
La seva trajectòria literària s’ha centrat especialment en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia, amb la publicació d’obres com ara Les quotidianies d’Arístides (1981), I Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d’un calaix (1984); Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramis, el 1987, i Gandia-Port, un llibre que combina els seus poemes amb les fotografies de Pep Aparisi.
A més a més, ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005), i Bé, perdona’m, però estan esperant-me (2014).
És autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (2007), i Fràgil sol de tardor (2016).
També és l’autor de cinc novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004), Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa, Vidres en la moqueta (2019) i Dissabte, jazz (2020), Premi Soler i Estruch de narrativa.
Des de 2012 ha estat l’organitzador, juntament amb l’IMAB, de la Nit de Contes al Palau, a Gandia, en les quals també ha actuat com a presentador i ha estat el coordinador del llibre col·lectiu Nits de Contes al Palau (2022). Entre els anys 2018 i 2022 va ser president de l’associació d’escriptors Saforíssims, SL, i des de 2020 és conseller del CEIC Alfons el Vell de Gandia.
Ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or, L’Aiguadolç i La Veu dels llibres, entre altres.