Carles Mulet

Biografia

Carles Mulet Grimalt (Gata, la Marina Alta, 1953) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Ha treballat com a mestre de primària, assessor psicopedagògic de CEP, assessor tècnic de valencià i professor de valencià, llengua i literatura a l’ensenyament secundari.

Dins la seua obra de creació literària, cal destacar els llibres de narracions Els mons d’Aixa (premi Vila d’Ondara), Amarg com el sèver (premi Vila d’Alaquàs) i Cossos i mossos (premi 25 d’Abril de Benissa); també ha publicat diversos relats inclosos en revistes literàries i en antologies, com 6000 estúpids i 10 més.

Pel que fa a la poesia cal ressenyar Crestalls de desig, Quadern de sal, Viatjar descansa (premi Senyoriu d’Ausias March de Beniarjó), Talismà (XXXIV premi Manuel Rodríguez-Martínez Ciutat d’Alcoi) i Naixement d’Islàndia (Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre de València), a més de poemes esparsos en publicacions de caire antològic o miscel·lànic, com For sale o 50 veus de la terra. També ha conreat la traducció, especialment de poetes francesos com René Char, Paul Verlaine o Paul Éluard.

Pel que fa a l’assaig i la investigació ha estat autor o coautor de diversos llibres de text i d’altres materials de caire didàctic, centrats sobretot en l’ensenyament de llengua. Cal ressenyar també la seua dedicació a la crítica i als estudis literaris, amb una especial dedicació a Maria Ibars, Fra Pere Esteve o Joan Francesc Mira. Així mateix, ha realitzat estudis i comunicacions relatius a d’altres àmbits de recerca com la toponímia, la història, la política o la didàctica de l’ensenyament.

Des de 2007 manté actiu el bloc literari Nausica, alguns materials del qual han estat editats també en publicacions col·lectives com La catosfera literària 08 o Històries veïnals. Obra col·lectiva.

Col·labora amb assiduïtat en publicacions periòdiques de la comarca i el país, és membre del consell de redacció de la revista L’Aiguadolç.

Llibres publicats en Lletra Impresa

Títol: La bona lletra
Autor: Rafael Chirbes
Traducció: Carles Mulet
Pròleg: Alfons Cervera
Col·lecció: Ovidianes, núm. 4
Llengua: català
1a edició: febrer 2018
Pàgines: 156
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 16,50 €
ISBN: 978-81-947653-3-9

Comprar

Opinions lectors

 5/5

Comprar

SINOPSI

La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil, de vençuts republicans, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.

Bona part de l’univers literari de Rafael Chirbes es localitza al País Valencià. Això situa l’autor davant la contradicció que «paradoxalment, alguns dels personatges, per exemple de La buena letra, a penes entenien el llenguatge en què els narrava». Aquesta traducció persegueix, també, que puga ser llegida com potser hagués estat escrita si les circumstàncies sociopolítiques i personals haguessen estat unes altres.

La bona lletra conforma, juntament amb Mimoun, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són «més nouvelles que novel·les», cosa que li va permetre «un treball més polit, d’orfebreria, mentre que les novel·les posteriors, que són novel·les llargues, tenen més daltabaixos». Uns trets estilístics deixen clar que estem davant una narració especialment acurada a nivell formal.

AUTOR

Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.

En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literaria i a altres activitats periodístiques, com ara a fer ressenyes gastronòmiques i articles per a la revista Sobremesa, i als reportatges de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003).

Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament.

Tot i ser un escriptor i periodista d’expressió castellana, va ser un defensor acèrrim de la llengua pròpia, el valencià, que era la seua llengua materna, com ho demostren les declaracions que va fer en la darrera entrevista que va concedir al seu amic d’adolescència, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, per a la revista L’Espill: «La meva llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»