Etiqueta: Ester Vizcarra

SINOPSI

El fill de Batiste, el barber, escriu versos. Els companys de feina pensen que d’això no en pot eixir res de bo, però el xicot sap que la paraula és la seua millor arma. Privat de la gràcia de la corrent anatomia, a causa d’una malaltia, ha viscut una infància solitària i n’ha eixit dotat d’una voluntat fèrria que posarà al servei del perfeccionament de la seua creativitat. Enamorat de la sonoritat i del ritme del llenguatge des que una mestra vestida de dol li va ensenyar a cantar cançons a cor, el protagonista inicia la seua joventut portant una doble vida: comptable i versaire.

La narració acompanya el lector a través de les etapes de la vida de Joan Valls i Jordà, un dels poetes més significatius del segle xx, no només perquè va estar entre els pioners a publicar poesia en valencià, en plena postguerra, i per haver defensat sempre la unitat de la llengua, sinó per la qualitat, extensió i diversitat de la seua obra. A la reflexió introspectiva sobre la naturalesa humana se sumen cançons, poemes satírics, epitafis, teatre en vers… 

La novel·la reconstrueix diferents episodis de la infància, joventut i maduresa de Valls que ajuden a comprendre millor el personatge a qui ja coneixia l’obra, però també porten al neòfit de la vida a la poesia. Els fets clau es mesclen amb la quotidianitat i una particular visió de la societat, carregada d’enginy, tot immers dins d’un entorn canviant descrit a pinzellades, sense entrar en els fets històrics, només esbossant l’escenari dels complicats temps que li va tocar viure al poeta d’Alcoi: República, Guerra Civil, franquisme, transició i democràcia.

AUTORA

Ester Vizcarra i Fortuny (Mollet del Vallès, 1956) ha exercit el periodisme durant gairebé quaranta anys, més de trenta a Alcoi, on va trobar estabilitat professional al periòdic Ciudad de Alcoy, després d’haver-se iniciat a Mundo Diario de Barcelona. Al rotatiu alcoià va assolir llocs de responsabilitat, com ara la coordinació del suplement cultural La Casa del Pavo i la direcció de la revista Ciudad Semanal, fins que l’esclafit de la bombolla immobiliària es va sumar a la crisi de la premsa en paper per deixar-la a l’atur. Ha conreat el reportatge, l’entrevista, la crònica, la crítica literària i d’art, a més de publicar centenars d’articles de fons i compaginar tot això amb tasques periodístiques per a diversos mitjans: Canal 9, Ràdio Z i El País. Vizcarra va rebre el Premi CAPPEPV de Periodisme d’Escola Valenciana l’any 1992.
Llicenciada en Ciències de la Informació, ha anat ampliant la seua formació amb estudis que inclouen un Màster universitari en Societat de la Informació i el Coneixement, a més de dos diplomes d’Estudis Avançats en Periodisme i Antropologia Social. També ha publicat investigacions sobre l’emergència dels mitjans de comunicació digitals i l’ús dels fòrums virtuals.