Etiqueta: Josep Piera

Josep Piera és autor d’una llarga llista de títols en poesia i en prosa. De la seua obra poètica destaquen El somriure de l’herba, Dictats d’amors (1971-1991), En el nom de la mar (1999), Cants i encants (2004) i El temps trobat (2013). Poemes seus han aparegut en antologies de la poesia catalana del segle xx, i han estat traduïts al castellà, anglés, àrab, francés, italià i croat, entre altres idiomes. Ha traduït de l’italià Poemes (1927-1938) de Sandro Penna (1992) i de l’àrab una Antologia poètica d’Ibn Khafaja d’Alzira, amb Mahmud Sobh (1986 i 2017), i amb Josep R. Gregori Jardí ebri (2007), també d’Ibn Khafaja d’Alzira.

Ha gravat dos CD de poesia i música. Un de poemes d’Ausiàs March, i un altre dedicat als poetes andalusins, El jardí llunyà, amb el grup «La Drova» i Gregorio Jiménez (2000). També ha participat i organitzat lectures, recitals i espectacles poètics. Poemes seus han estat musicats i cantats, entre altres, per Al Tall, Urbàlia Rurana, Miguel Poveda, Carles Dénia i Xavier Ribalta. També ha intervingut com a ideador en un llibre de fotografies de Toni Catany: Visions del Tirant lo Blanc (2007). 

Com a prosista ha publicat relats, dietaris, llibres de viatge i memòries, així com assajos literaris i articles de premsa. Dels llibres de prosa destaquen El cingle verd, premi Josep Pla 1981, Un bellíssim cadàver barroc (1987), Seduccions de Marràqueix, premi Sant Joan 1996, i A Jerusalem (2005). També el volum de memòries, Puta postguerra (2007), i les biografies, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001), i Francesc de Borja, el duc sant, premi Joanot Martorell (2009).
Com a assagista cal igualment destacar El paradís de les paraules (1995), dedicat als poetes andalusins, i Mai no és tard (Vinyoliana) (2016).