Etiqueta: Ovidianes

Després de l’amor

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Després de l’amor
Autor: Subhash Jaireth
Traducció: Jorge Salavert
Col·lecció: Ovidianes, núm. 5
Llengua: català
1a edició: setembre 2018
Pàgines: 316
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 16,50 €
ISBN: 978-81-947653-8-4
Premis: Finalista Liberisliber de Narrativa 2019

Entrevista a Jorge Salavert i Juli Capilla en TeleSafor

Opinions lectors
5/5

Comprar

FINALISTA LIBERISLIBER DE NARRATIVA 2019​

SINOPSI

A la fi de la dècada dels 60, en Vasu, un jove indi estudiant d’arquitectura a Moscou, coneix una jove russa, l’Anna, estudiant d’arqueologia i intèrpret de violoncel. Entre tots dos sorgeix una exultant relació amorosa. Quan Vasu torna a l’Índia, no pot oblidar l’Anna i, malgrat que va contra les convencions culturals índies, torna a Moscou per retrobar-se amb ella. Més tard, en Vasu aconsegueix un treball d’arquitecte a Venècia, i l’Anna hi veu l’ocasió propícia per sortir de l’URSS. Tanmateix, la jove parella sembla una mica perduda al laberint venecià, fins que un dia l’Anna desapareix sense deixar-ne rastre, i en Vasu, paradoxalment, no fa gaire cosa per cercar-la. Molts anys després, en Vasu descobrirà les raons d’aquella separació. Unes raons doloroses i gratificants alhora.

Una història narrada amb delicadesa, plena d’emocions, en què la música té una presència constant i remet als sentiments més valuosos, amb un subtil i impagable rerefons polític i històric, i on el xoc entre els protagonistes va molt més enllà de l’amor esdevenint el símbol inequívoc d’una època ideològicament convulsa, plena de contrastos i contradiccions. Una novel·la, també, sobre el fenomen humà més important dels nostres temps, la migració, i els profunds canvis que sovint produeix en les persones.

Una inquietant novel·la d’amor, traïció i redempció, ambientada a l’Índia, Rússia, Itàlia i Austràlia. Després de l’amor està destinada a tocar els cors dels lectors de tot el món.

 

AUTOR

Subhash Jaireth va néixer a Khanna, una petita localitat del Punjab, al nord de l’Índia. Escriptor, poeta, assagista i traductor, va passar si fa no fa uns nou anys a Moscou, entre 1969 i 1978, on va estudiar geologia. Després de la seva experiència soviètica, va regressar a l’Índia, on va ensenyar geologia a la Universitat de Roorkee. L’any 1986 va emigrar a Austràlia per treballar a l’Oficina de Recursos Minerals de Canberra. Va completar la seva tesi doctoral, sobre teatre rus a la Universitat Nacional Australiana l’any 1996. Ha publicat tres llibres de poesia: Golee Lagne Se Pahle [Abans que la bala em colpegés], en hindi (Delhi: Vani Prakashan); Unfinished Poems for Your Violin (Penguin Australia) i Yashodhara: Six Seasons without You (Sydney: Wild Peony). És també l’autor de To Silence: Three Autobiographies, Moments i Incantations, a més de nombrosos poemes, assajos, articles i ressenyes.

 

TRADUCTOR

Nascut a València, Jorge Salavert viu a Canberra des de l’any 2007. Va estudiar filologia anglesa a València, on va ser membre de l’equip traductor i editorial de l’Institut Shakespeare. L’any 1992 va aconseguir l’acreditació com a traductor-jurat del Ministeri d’Afers Estrangers. Va emigrar a Austràlia l’any 1996, i des de llavors ha treballat com a professor de castellà i traductor. Ha sigut col·laborador en nombroses revistes digitals internacionals i d’altres iniciatives literàries i culturals a Austràlia. Després de l’amor és el primer llibre que tradueix al català.

La bona lletra

Títol: La bona lletra
Autor: Rafael Chirbes
Traducció: Carles Mulet
Pròleg: Alfons Cervera
Col·lecció: Ovidianes, núm. 4
Llengua: català
1a edició: febrer 2018
Pàgines: 156
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 16,50 €
ISBN: 978-81-947653-3-9

Comprar

Opinions lectors
5/5

Comprar

SINOPSI

La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil, de vençuts republicans, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista. Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.

Bona part de l’univers literari de Rafael Chirbes es localitza al País Valencià. Això situa l’autor davant la contradicció que «paradoxalment, alguns dels personatges, per exemple de La buena letra, a penes entenien el llenguatge en què els narrava». Aquesta traducció persegueix, també, que puga ser llegida com potser hagués estat escrita si les circumstàncies sociopolítiques i personals haguessen estat unes altres.

La bona lletra conforma, juntament amb Mimoun, el primer bloc de l’obra chirbesiana, unes narracions que, en opinió de l’autor, són «més nouvelles que novel·les», cosa que li va permetre «un treball més polit, d’orfebreria, mentre que les novel·les posteriors, que són novel·les llargues, tenen més daltabaixos». Uns trets estilístics deixen clar que estem davant una narració especialment acurada a nivell formal.

 

AUTOR

Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.

En un principi, Chirbes es va dedicar a la crítica literaria i a altres activitats periodístiques, com ara a fer ressenyes gastronòmiques i articles per a la revista Sobremesa, i als reportatges de viatges. La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La larga marcha (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos (2003).

Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament.

Tot i ser un escriptor i periodista d’expressió castellana, va ser un defensor acèrrim de la llengua pròpia, el valencià, que era la seua llengua materna, com ho demostren les declaracions que va fer en la darrera entrevista que va concedir al seu amic d’adolescència, el també escriptor Josep Bertomeu Moll, per a la revista L’Espill: «La meva llengua familiar és el valencià, però no sé escriure’l. Com a tanta gent de la nostra generació, a mi ningú no em va proporcionar cap llibre en valencià durant la primera infància. Més bé fou al contrari. A l’escola teníem prohibit parlar-lo. Hem estat una generació analfabeta en llengua materna.»

La presó del cel

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: La presó del cel
Autor: Joaquim Espinós 
Col·lecció: Ovidianes, núm. 3 
Llengua: català
1a edició: novembre 2017
Pàgines: 142 p. 
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 12,50 €
ISBN: 978-84-947653-1-5

Presentació completa a la llibreria 80 Mundos (Alacant)

Opinions lectors
5/5

Comprar

SINOPSI

La presó del cel és una novel·la que parla de la postguerra en un poble valencià del sud, un poble qualsevol. Els seus protagonistes són un capellà —el pare Lluís— d’idees progressistes, que lluita per canviar l’ordre de les coses, i tres xiques que són injustament repressaliades pel franquisme. Amb ells conviuen una galeria de personatges de gran vivesa i profunditat humana, que conformen un emotiu testimoni de la vida d’aquells difícils anys.

Amb aquesta novel·la Joaquim Espinós completa una trilogia que recorre la història del segle XX, integrada, a més, per Ombres en el riu (1995) i Material fotogràfic (2015).

 

AUTOR

Joaquim Espinós (Benilloba, el Comtat, 1962) és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit d’estudi és la literatura contemporània, dins de la qual ha publicat nombrosos articles i els llibres La imaginació compromesa. L’obra d’Agustí Bartra (1999, UA), La Poètica de l’Imaginari (1999, UA) i Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana, premi Josep Vallverdú d’assaig (2009, Pagès Editors).

En l’àmbit de la creació literària s’inicià en el gènere poètic, tot publicant en diverses antologies, i finalment es decantà per la narrativa, dins de la qual compta amb el relat infantil Joan de l’Iris i el rossinyol, premi Empar de Lanuza (2002, Ajuntament de Meliana); i les novel·les La devastació violeta, premi Enric Valor de narrativa juvenil (1991, Bullent); Ombres en el riu (1995, Bullent), El cervell de la serp, premi Ciutat d’Elx (2007, 3i4) i Material fotogràfic, premi Ciutat de Sagunt (2015, Onada).

Per sempre

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Per sempre
Autor: Santiago Diaz i Cano
Col·lecció: Ovidianes, núm. 2
Llengua: català
1a edició: octubre 2016
Pàgines: 132 p. 
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 12,50 €
ISBN: 978-84-945008-4-8

Opinions lectors
5/5

Comprar

SINOPSI

Benet, un home tranquil i corrent, té una rauxa sobtada arran d’un fet inesperat. A partir d’aquest moment la seua vida fa un tomb radical i l’infeliç entra –de manera més o menys conscient i més o menys voluntària– en una espiral que l’aboca, per sempre, al patiment.

La novel·la, intrigant i plena de giragonses sorprenents, va guiant-nos pel present inestable del seu protagonista, fa ullades esclaridores sobre el seu passat, i ens porta envers un futur imprevisible. 

Ambicions i frustracions; amors, enveges i odis; inseguretats, traumes, sentiments de culpa… Tota una galeria de petites misèries i debilitats humanes s’entrellacen per bastir un relat àgil i elegant alhora, amb una estructura original –estràbica i oberta– on el lector ha de dir la seua.
Una novel·la, a més a més, de suspens i amb una bona dosi d’humor negre, per moments truculenta i salvatge, amb l’estil i la veu pròpia d’un autor que cal tenir molt en compte.

Per sempre és una història sobre la fragilitat de les coses més sòlides, la caducitat d’allò definitiu i altres ironies de la vida. També, una història d’amor. I, sens dubte, moltes altres coses.

 

AUTOR

Nascut a Gandia, a la Safor, el 1963, Santiago Diaz i Cano és llicenciat en Ciències Físiques i professor de matemàtiques.
Pel que fa al seu vessant literari, cal dir que, des que va començar, ara fa deu anys, ha obtingut dènou guardons, en especial de relat breu, en diversos certàmens de narrativa. La novel·la Per sempre (XIII Premi Ifach de narrativa de l’Ajuntament de Calp), n’és un, potser el més significatiu.

També ha publicat la novel·la Memòries d’un porc (Premi Valldaura-Memorial Pere Calders de Cerdanyola del Vallès, 2010) i la mininovel·la L’olor de la mort (Premi Sant Jordi de Sarrià de Ter, 2009). Així mateix, té publicats –en altres reculls– alguns dels seus relats curts premiats: Fal·lus (Vila-real, 2007), Mares i esposes (Constantí, 2009), i L’ornitòleg (Vila-real, 2015).

Capvespre

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Capvespre
Autor: Josep Bertomeu Moll 
Amb una carta de Rafael Chirbes
Col·lecció: Ovidianes, núm. 1 
Llengua: català
1a edició: febrer 2016
Pàgines: 232 p. 
Format: 21 x 13,5 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 16,50 €
ISBN: 978-84-945008-0-0 

Tast del llibre

Opinions lectors
5/5

Comprar

SINOPSI

Capvespre és una novel·la ambientada en la València de les acaballes del franquisme en què els personatges tot just comencen a forjar-se com a adults. Lluís, Pilar, Albert, Júlia, Santiago, Óscar, i d’altres universitaris i amics, són els testimonis i protagonistes alhora d’un temps i d’un país ple d’esdeveniments transcendentals: el Maig francès, la Guerra Freda, la Primavera de Praga, la resistència contra la dictadura, les vagues dels treballadors, la irrupció de la Nova Cançó…

La lluita política, el descobriment de l’amor –i del sexe–, la il·lusió per una vida millor, la fascinació per la literatura, la música, el cinema, etc., constitueixen les constants vitals d’uns joves que mostren moltes conviccions però també molts dubtes.

Per aquesta novel·la circular i polièdrica passen alguns dels intel·lectuals valencians més reeixits del segle xx: Miguel Hernández, Max Aub, Juan Gil Albert, Josep Renau, la família Gaos o Vicent Andrés Estellés; i cantants i músics com ara Nino Bravo, Lluís Miquel i els 4Z, Bruno Lomas, Frank Sinatra, els Beatles, Miles Davis, John Coltrane… Raimon, Paco Ibáñez i Quilapayún sonaven a La Pirenaica, la ràdio clandestina creada a Moscou a instàncies de Dolores Ibárruri, la Pasionaria, entre cròniques de vagues i de rebel·lions camperoles. També hi apareixen escriptors universals de la talla de Nabókov, Hemingway, Kavafis, Cortázar, Le Carré, Vallejo, García Márquez, Alberti, Neruda… I d’altres figures històriques destacades: el Che Guevara, Fidel Castro, Santiago Carrillo, Antonio Palomares, Salvador Puig i Antich…

Amb un llenguatge exquisit, no exempt de poeticitat, Capvespre és una novel·la commovedora, indispensable si volem tastar de primera mà una època tan miserable com fascinant.

 

AUTOR

Josep Bertomeu Moll va nàixer un dia de desembre de 1950 a Dénia. Fill de pare socialista i mare anarquista, no va estudiar mai en un col·legi religiós. El batxillerat el féu per lliure als instituts de Xàtiva i Alcoi. Amb quinze anys se’n va anar a València a estudiar Magisteri, a l’Escola Normal situada a Montolivet. En aquella època no s’ensenyava el valencià i els xics i les xiques anaven a aules diferents.

Després d’alguna petita experiència en el món de l’ensenyament, decidí obrir una llibreria generalista a Dénia, el febrer de 1974, que va durar fins l’estiu del 2005. En la tardor d’aquell mateix any començà a treballar a la Biblioteca Municipal de Dénia, fins l’actualitat, llevat d’un any que ho va fer a l’Arxiu Municipal del mateix Ajuntament. Va ser durant aquesta estada a l’Arxiu, i gràcies al mestratge de l’escriptora Maria Josep Escrivà, que va aprofundir en l’estudi de la llengua pròpia, fins al punt que va decidir de fer-ne ús com a escriptor; en un principi, com a crític en revistes com ara Caràcters, L’Aiguadolç, Espai del Llibre, Aguaits i L’Espill, i més tard com a narrador, fruit del qual és Capvespre.