Corrents de fons. Cultura, societat, política

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Corrents de fons. Cultura, societat, política
Autor: Gustau Muñoz
Col·lecció: Rara avis, núm. 8 
Llengua: català
1a edició: març 2019
Pàgines: 258 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-949266-2-4

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

Aquest llibre aplega un conjunt de textos que tenen com a rerefons la consideració crítica sobre el País Valencià contemporani des de la perspectiva de la cultura, la societat i la política. Reflexions que atenyen les darreres dècades, i particularment el llarg parèntesi de govern desficaciat i corrupte de la dreta, i encara més enllà, per tal com l’autor es remunta pràcticament a tot el segle XX i es fa ressò no només del context valencià, sinó també global. En aquest sentit, s’hi analitzen transformacions significatives de les societats contemporànies i les mutacions del Zeitgeist o esperit de l’època que ens determina, sense oblidar les reverberacions del panorama polític i ideològic a l’Estat espanyol o del procés sobiranista a Catalunya. Així, Gustau Muñoz analitza alguns dels aspectes socioeconòmics que ens han condicionat, com ara una industrialització tardana i irregular, el pes feixuc de les elits conservadores de sempre —que tanmateix han anat renovant-se—, la tradició amagada dels reaccionaris valencians, el perill constant de l’autoritarisme i la nostàlgia de la dictadura, les temptatives d’un secessionisme aberrant i, encara, la deriva parafeixista que ara i adés amenaça amb capteniments xenòfobs i excloents. Tot plegat contrasta amb els esforços reeixits de modernització d’una part gens menyspreable de la societat valenciana que confia en el seu país, que s’estima la llengua pròpia, i que ha sabut bastir, de la Transició ençà —a partir d’una xarxa molt subtil de complicitats, sovint a contracorrent—, un entramat cultural i literari homologable a qualsevol societat occidental. Per les pàgines d’aquest assaig passen també figures insignes de la nostra cultura, com ara Vicent Blasco Ibáñez, Josep Renau, Joan Fuster, Emili Gómez Nadal, Marc Granell, Ramir Reig, Rosa Serrano, Josep V. Marqués, Josep Bertomeu Moll, i moltíssimes personalitats més.

 

AUTOR

Gustau Muñoz (València, 1951), economista de formació, és assagista i codirector de la revista L’Espill. Al llarg de la seua trajectòria professional ha exercit com a traductor i, durant anys, com a editor a la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (Edicions Alfons el Magnànim) i a Publicacions de la Universitat de València (PUV), on va tindre cura de les publicacions periòdiques i singularment, a més de L’Espill, de les revistes Pasajes, Caràcters i Transfer. També fou professor a la Facultat d’Econòmiques de València. És autor dels llibres Intervencions, entre cultura i política (Tàndem), A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (Tres i Quatre) i Herència d’una època (Tàndem). Així mateix ha coordinat, entre altres, els volums col·lectius Els reaccionaris valencians (Afers) i El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana (IAM-CVEI). Col·labora habitualment en mitjans com L’Avenç, El Temps i eldiario.es (edició valenciana).

Manuel Climent Cavedo. Biografia atípica d’un compositor del segle XIX

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Manuel Climent Cavedo.
Biografia atípica d’un compositor del segle XIX

Autor: Josep Antoni Alberola Verdú
Col·lecció: Rara avis, núm. 7 
Llengua: català
1a edició: març 2019
Pàgines: 208 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 14,95 €
ISBN: 978-84-949266-1-7

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

Llibre que oscil·la entre el treball biogràfic divulgatiu i el dietari personal. Amb aquesta barreja eclèctica, Josep Antoni Alberola intenta crear un text perquè el lector puga acostar-se no sols al personatge investigat, sinó també als pensaments i vivències de l’investigador davant el repte de donar a conèixer el passat d’una forma coherent i alhora metodològicament correcta.

El 14 de febrer de 1870 moria a Madrid el gandià Manuel Climent Cavedo, organista eclesiàstic, compositor, pianista, pedagog, militar carlista, traductor, articulista, cronista i secretari d’empreses mineres. Una biografia apassionant que difícilment podia haver imaginat un xiquet nascut a principis del segle XIX a Gandia i educat a la Col·legiata i a les Escoles Pies. Les vicissituds polítiques i personals el menaren a establir-se primer a València, i després com a exiliat a França, on establí contacte amb el cercle més selecte de la vida musical gal·la, incloent-hi el polonès, també exiliat, Frederic Chopin. Amb els anys i influències li fou atorgada la «gràcia» de poder tornar a Espanya, on el va rebre la reina Isabel II. A Madrid desenvolupà diverses activitats professionals, amb èxits i fracassos, i es relacionà amb els ambients liberals i intel·lectuals. Tot plegat una biografia atípica que ens mostra la fragilitat i aleatorietat en què transcorre la vida, fins i tot en el fet mateix d’haver-lo rescatat amb aquest llibre.

Aquesta biografia atípica es completa amb una sèrie d’articles publicats a la premsa de l’època per Manuel Climent en què reflexiona sobre diverses qüestions estètiques i pedagògiques de la música i ens aporta la seua visió personal de músics de renom internacional com ara Mozart, Beethoven, Rossini, Haendl, Palestrina, Lully, Meyerbeer i Schubert, entre altres.

 

AUTOR

Josep Antoni Alberola Verdú (Benifairó de la Valldigna, 1972), va estudiar al Conservatori Superior de Música de València, i, posteriorment, al Conservatori Reial de La Haia i al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam. És doctor en Filosofia per la Universitat de València. En l’àmbit de la investigació i assaig musicològic ha publicat i participat en diversos llibres, revistes i periòdics. Ha publicat els llibres: Introducció i ús de la trompa a les capelles musicals valencianes (segle XVIII), i Música, església i ciutat. La música a la col·legiata de Xàtiva al segle XVII amb el qual va guanyar el Premi Literari de Xàtiva en la modalitat d’assaig. Participa en diversos llibres col·lectius, com ara Jagd- und Waldhörner. Geschichte und musikalische Nutzung (Alemanya), La Llum de les Imatges. Llibre d’Estudis, així com en diversos volums d’actes de congressos en què ha participat. Ha publicat en la Revista de Musicología Española, Revista Catalana de Musicologia, Brass Bulletin (revista que es publicava en cinc idiomes), Horn Call, entre altres. Va publicar durant una llarga temporada aforismes musicals al diari La Veu del País Valencià.

Gandia, Capital Literària (vol. II)

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Gandia, Capital Literària. Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna
Autor: DDAA
Edició a cura de: Juli Capilla i Mercè Climent.
Col·lecció: Rara avis, núm. 6 
Llengua: català
1a edició: abril 2018
Pàgines: 580 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 22 €
ISBN: 978-84-947653-6-0

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

L’any 1959 naixien a Gandia uns premis literaris de poesia dedicats a Ausiàs March. I, vint anys més tard, el Joanot Martorell de narrativa. A partir d’aquell moment s’inicia una tímida modernització de les nostres lletres que esclata de manera imparable amb la generació dels anys setanta i es consolida definitivament i arriba amb tota la força fins als nostres dies, amb una nòmina d’autores i autors de gran qualitat, equiparable a qualsevol literatura. 

En aquest volum s’apleguen un centenar d’escriptores i escriptors saforencs actuals. Una antologia de textos de tots els gèneres, tendències i estils. La prova fefaent d’una literatura radicalment vital, innovadora, atractiva i sorprenent, sense complexos, connectada amb la modernitat i ensems a les arrels més pròpies. Una veritable literatura nacional feta des de la Safor i la Valldigna. Una mostra que explica, si més no en part, per què Gandia ha estat nomenada i ha ostentat durant un any sencer el títol de Capital Cultural Valenciana.

Gandia, Capital Literària (vol. I)

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Gandia, Capital Literària. Des de l’edat mitjana fins al present.
Autor: Alexandre Bataller Català, Anna Blanco, Lourdes Boïgues, Francesc Calafat, Isabel Canet Ferrer, José Figueres, Gabriel Garcia Frasquet, Rafa Gomar, Josep E. Gonga, Àngels Gregori, Santiago La Parra, Lluís Miret, Ignasi Mora, Josep Piera, Josep Lluís Roig i Enric Sòria.
Edició a cura de: Josep Piera i Juli Capilla

Col·lecció: Rara avis, núm. 5 
Llengua: català
1a edició: abril 2018
Pàgines: 398 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 22 €
ISBN: 978-84-947653-5-3

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

Gandia és una ciutat de referència obligada des del punt de vista històric i literari. Gandia és la ciutat dels nostres clàssics, Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella; com és la ciutat dels Borja, la família valenciana més universal. L’esplendor civil i literària de la ciutat ducal durant els segles XV i XVI, renaix al segle XIX i es recupera vitalment a partir de la segona meitat del segle XX i les primeries del XXI sabent fer visible la seua creativitat en el món literari.

En aquestes pàgines, amb motiu de celebrar l’elecció de Gandia com a primera Capital Cultural Valenciana, s’ha volgut oferir una visió real, plural i vital de les nostres lletres, en passat i en present. Un passeig panoràmic de memòries, de noms i de llibres, on ens acompanyen les figures més rellevants de la Gandia dels clàssics i de la Safor actual. Cal no oblidar que aquest paisatge humà i literari ha estat i és el de la comarca de la Safor-Valldigna, però representa també el del conjunt de la literatura valenciana. 

 

L’Odissea dels Minorcans

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: L’odissea dels Minorcans
Autor: Alfons Martí Bauçà
Col·lecció: Rara avis, núm. 3 
Llengua: català
1a edició: setembre 2017
Pàgines: 120 p. 
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes 
PVP: 12,50 €
ISBN: 978-84-946810-5-9

Opinions lectors
5/5

SINOPSI

L’any 1768, un influent doctor escocès anomenat Turnbull va idear un pla per portar a Florida ―com a esclaus encoberts― gent del Mediterrani. L’objectiu era explotar una plantació agrícola. De les 1.403 persones reclutades, més d’un miler procedien de Menorca: de Maó, es Mercadal i Alaior, principalment. D’aquella expedició colonial, en va sobreviure només la meitat, després de patir durant nou anys tota mena de malalties i penúries, fam i vexacions. La massacre provocada pel megalòman i cruel Turnbull va propiciar la fugida dels Minorcans de la plantació, que es van instal·lar definitivament al nord de Florida, a Saint Augustine, «la ciutat més antiga dels Estats Units». Encara avui dia, els Minorcans, que constitueixen el nucli més nombrós i important d’aquesta ciutat emblemàtica nord-americana, no han oblidat els seus orígens ni els seus costums, lligats per sempre més a l’Illa de Menorca.

 

AUTOR

Alfons Martí Bauçà (Palma de Mallorca, 1968) és escriptor, periodista i filòsof, a més de col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació, com ara IB3 i Catalunya Ràdio, així com en diaris i revistes científiques i culturals: Última Hora, El Periódico, L’Avenç, Presència, National Geographic, La Clave, Le monde diplomatique i Filosofía hoy.
Ha publicat llibres de viatges, de pensament i estudis literaris, en català i castellà. Cal destacar Los dioses y nosotros, Una aventura americana, Una aventura griega, Una aventura italiana, El hombre que quiso ser hombre, De la polis a la desaparición, En tierra de fariseos i Droga: la industria del Inquisidor.

Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa

DADES DEL LLIBRE: 

Títol: Poesia completa. Cartes a Fernando Pessoa.
Autor: Mário de Sá-Carneiro
Traductor: Vicent Berenguer
Col·lecció: Rara avis, núm. 4
Llengua: català
1a edició: setembre 2017
Pàgines: 310 p.
Format: 22,5 x 16 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
PVP: 16,50 €
ISBN: 978-84-946810-6-6
Premis: ​Premis Liberisliber Lira (poesia)​ 2018

Opinions lectors
5/5

Juli Capilla parla del llibre en la iniciativa “La volta al llibre en 80 mons” promoguda per la xarxa de Viles del Llibre.

PREMI LIBERISLIBER LIRA (POESIA) 2018

SINOPSI

Aquest llibre reuneix la primera traducció al català de l’obra poètica completa de Mário de Sá-Carneiro, un dels autors portuguesos més influents del segle XX, a més d’una àmplia selecció de la correspondència amb el seu íntim amic Fernando Pessoa, sens dubte el major exponent de la poesia portuguesa contemporània.

La poesia i les cartes de Mário de Sá-Carneiro donen compte de les vel·leïtats de l’escriptor, de les crisis psicològiques i dels trastorns de la seua personalitat, que tant van influir en l’aparició posterior dels heterònims de Pessoa. Són també un testimoni directe de l’ambient artístic i literari que va conèixer de primera mà a París, en l’època d’efervescència dels avantguardistes: Picasso, Mallarmé, Picabia, etc., amb qui Sá-Carneiro va tractar a diari.

La impressió del seu pas per Barcelona és també interessantíssima, com també ho és el període en què viu a Lisboa, lliurat completament a la seua obra poètica i al projecte de la famosa revista Orpheu, de tanta projecció entre els escriptors i artistes portuguesos i europeus.

Ara que ja s’ha complert el centenari de la seua mort, aquesta edició bilingüe portuguès-català de tota la poesia de Mário de Sá-Carneiro, així com la selecció de les seues cartes, constitueix una oportunitat impagable per a conèixer una de les veus més autoritzades i influents de la literatura portuguesa del segle XX.

 

AUTOR

Mário de Sá-Carneiro (Lisboa, 1890 – París, 1916) va ser, juntament amb Fernando Pessoa, un dels majors exponents del Modernisme portuguès i un dels més famosos membres de l’anomenada “Generació d’Orpheu”. Introductor d’una manera de fer poesia diferent, molt lligada als corrents avantguardistes europeus, va deixar una empremta insondable en la poesia portuguesa i europea del segle XX.

Es va iniciar en la poesia amb dotze anys. Als quinze ja traduïa Victor Hugo. Amb setze, Goethe i Schiller. El 1911, amb dinou anys, es va mudar a Coïmbra, on va conèixer Fernando Pessoa, qui l’introdueix en els cercles del Modernisme. Desil·lusionat amb l’ambient de Coïmbra, es trasllada a París, amb la intenció de prosseguir els seus estudis a la Sorbonne, però aviat els abandona per dedicar-se a una vida bohèmia. No adaptat socialment i psicològica, es lliura a aquest ambient de vida en llibertat, a partir del qual compon bona part de la seua obra.

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, torna a Lisboa i, juntament amb Fernando Pessoa i José de Almada-Negreiros, funden la revista literària Orpheu, un veritable escàndol literari en la seua època que, amb només dos números publicats, està considerada una de les fites de la literatura portuguesa, impulsora de la seua renovació i modernització i vehicle introductor del Modernisme en Portugal.
Al juliol de 1915, Mário de Sá-Carneiro torna a París i entra en una crisi personal permanent. Escriu a Pessoa cartes d’una creixent angoixa, en les quals es veu tant la progressiva decadència d’un home perdut en el “laberint del seu propi jo” com l’evolució i maduració de la seua escriptura. Decebut per la distància entre la seua vida real i la que imaginava, el 26 d’abril de 1916 decideix suïcidar-se a l’Hôtel de Nice, Montmartre, mitjançant la ingestió de cinc flascons d’arseniat d’estricnina, i en presència del seu amic José de Araújo. Tenia només vint-i-sis anys.