Vidres en la moqueta

SINOPSI

Any 2000. Tres matrimonis fan un viatge de cinc dies en un creuer per les aigües del Rin, des d’Amsterdam a Estrasburg. Sota l’aparent placidesa del trajecte i les excursions efectuades a les grans ciutats per on passen, Marta coneix Rasim, un bosnià exiliat de la Guerra dels Balcans que treballa com a cambrer i massatgista al vaixell. Els destins entrecreuats, les paradoxes del passat i les seues concomitàncies com a víctimes, els uniran fermament.

Amb un llenguatge directe i una mirada incisiva, de vegades crua i d’altres lírica, l’autor ens mostra la visió del món d’uns representants paradigmàtics de la burgesia, on predomina l’interès pràcticament exclusiu pels diners i els negocis. La corrupció, la superficialitat, la violència masclista, la guerra, el caràcter extrem i el passat com a alt càrrec del franquisme d’un dels personatges, Víctor Varela, són les altres coordenades on s’emmarca la història. I, tanmateix, Marta i Rasim, enmig d’aquest parany de corruptela i materialisme insidiós, i en la inesperada coincidència que l’atzar els brinda, hi veuen una escletxa on projectar un bri d’esperança i il·lusió. Una novel·la commovedora i intrigant.

AUTOR

Rafa Gomar va nàixer a Gandia, a la Safor, i actualment viu a València. Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València.

La seua trajectòria literària se centra en el gènere narratiu, tot i que també ha conreat la poesia amb la publicació d’obres com ara Les quotidianies d’Arístides (1981), I Premi Abril de Benidorm; I nosaltres com la pols dormíem dins d’un calaix (1984); Saxo, guardonada amb el VIII Premi de Poesia Felip Ramos, en 1987 i Gandia-Port, un llibre que combina poemes amb les fotografies de Pep Aparisi.

Pel que fa a la narrativa, és autor de tres dietaris, Donato, 2,27 (1988), finalista del VII Premi Joanot Martorell de Gandia; Vianant (El Cep i la Nansa-2007), els quals han estat antologats. El primer per Anna Esteve Guillén en El dietarisme català entre dos segles (1970-2000), el segon per Joan Borja, en Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals. El tercer dietari és Fràgil sol de tardor ((El Cep i la Nansa-2016).

A més a més ha publicat cinc llibres de contes: Legítima defensa (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians; Viure al ras (2000); Batecs (2004), XXXIX premi Recull de narrativa “Joaquim Ruyra”; Exercicis respiratoris (2005) i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014).

També és l’autor de tres novel·les: En blanc i negre (1995), Rin (2004) i Andròmines (2009), que va obtenir el XXXVIII Premi Octubre Andròmina de narrativa.

A més a més ha col·laborat en revistes com ara: Papers de Cultura, Boom, Saó, El Temps, Caràcters, Serra d’Or o L’Aiguadolç, entre altres.